Va de mestres

No fa massa, les Mestres em van dur l’aula de teatre. Allí estava una dona que li deien Pilar i un xic que li deien Jose Maria. Em parlaven de música, i tocava un instrument. Ah! Si! Deien alguna cosa de l’home de l’escola i d’un altre del parc mestre Ferrero. Eixa vesprada ho vaig passar molt bé.

Al cap d’uns dies la mestra em va contar que per la vesprada compartiria el temps amb els xiquets i xiquetes de les altres classes, estaria en ella i altra mestra. Jo estava un poc nerviosa. Un cercle de color, que és un collar i porta el meu nom. Les mestres entren a classe i diuen el color. Jo m’alce i done la ma als del mateix color que jo i me’n vaig... O no! Hui he estat a la meua classe.

Quina sorpresa el primer dia! Estàvem tots i totes junts: 3, 4 i 5 anys... Això si tots amb el mateix color:)  A moltes només les coneixia de vore-les al pati, ara ja són amigues meues. Aquesta activitat la fem tots els dilluns i em dona molta alegria.

Estic aprenent moltes coses, entre elles que no era un home de l’escola, era el músic Martínez Valls, com s’anomena la meua escola. L’altre no era un parc, és el Mestre Ferrero que també és d’ací. Cada dilluns fem una activitat diferent, amb amics i amigues d’altres edats: escolte música, aprenc termes musicals, noves tècniques plàstiques...

Les mestres ho tenen que anotar tot, les escolte parlar i diuen coses com:

“Els xiquets i xiquetes han de ser protagonistes del seu aprenentatge, han d’assumir nous reptes i han d’ajudar-se mútuament per cercar solucions als problemes. Han d’aprendre a compartir i col·laborar; a treballar en equip. El joc és part integral de l’aprenentatge. Els hem de facilitar entorns rics que els permeten viure noves i enriquidores experiències, en les quals puguen manipular, canviar, interpretar, observar, reflexionar...

 

 

Diuen moltes coses més, totes raríssimes... Jo no les entenc però em fa igual: segur que quan siga major ho entendré, i recordaré aquestes vesprades tan divertides.