La xiqueta que tenia por a la pluja
Paola, una xiqueta molt inquieta, creia que el món s'acabaria quan ploguera. Una vesprada quan aquesta tenia 5 anys, va veure que al cel hi havia un núvol gegantí que tapava tota la ciutat, aquesta no sabia el que estava passant i a les noticies deien que solament era una pluja i que no tenia res de perill, aquesta es ficà nerviosa perquè no va creure el que deien els meteoròlegs. Com que volia descobrir com seria el fi del món, s'esperà fins a que ploguera, encara que tenia molta por. Començà a ploure i Paola va veure que es tragava a tota la ciutat i a totes les persones, era un forat que et traslladava a un món nou i diferent, anomenat Luhlaims. Aquest lloc estava ple de persones amb 10 ulls i amb 20.
Tots estaven esglaiats, quan de colp i volta senten una veu que crida amb el nom de Paola. Era la mare d'aquesta que la cridava amb tots els seus anims per despertar-la i contar-li el temps que havia estat desperta fins que en un momet determinat caigué rodona.
Quan s'alça del sofà vegue que esava ploguent i que no estava afectant a ningú i sobretot no estava en ningún lloc extrany, però els conta als seus pares l'aventura que havia passat per la seva ment la nit anterior.
Des d'aquell dia Paola ja no te por de res, ha venscut els temors gràcies als seus somnis.
Tots estaven esglaiats, quan de colp i volta senten una veu que crida amb el nom de Paola. Era la mare d'aquesta que la cridava amb tots els seus anims per despertar-la i contar-li el temps que havia estat desperta fins que en un momet determinat caigué rodona.
Quan s'alça del sofà vegue que esava ploguent i que no estava afectant a ningú i sobretot no estava en ningún lloc extrany, però els conta als seus pares l'aventura que havia passat per la seva ment la nit anterior.
Des d'aquell dia Paola ja no te por de res, ha venscut els temors gràcies als seus somnis.
Miriam Revert
