European Day of Languages

Last Friday 26th of September, our students from 6th Primary celebrated the European Day of Languages. They learn three different languages at school, Spanish, Valencian and English, so in the video you can watch how they say different sentences in these three languages.

ACTE ACOMIADAMENT PROMOCIÓ 2005-2014

FINS SEMPRE PROMOCIÓ 2005-2014

Als pares i mares que elegireu aquest centre us volem donar les gràcies, perquè sabem que no és fàcil triar centre i si la vostra elecció va ser per aquest, esperem que nou anys després la decisió haja estat encertada. Sabem que per a bé o per a mal, aquesta important decisió marcarà la vida dels vostres fills. Ara podeu veure els resultats, a dintre vostre es preguntareu si valgué la pena, i jo vos assegure que sí, que féreu una bona elecció. I per tant ens cal agrair-vos en primer lloc a vosaltres, perquè ens heu ajudat i ens heu donat sempre el vostre recolzament i suport i per moltes coses més.. Però heu de seguir...

I ara, vosaltres alumnes, fa nou anys, la majoria de vosaltres entrareu a formar part de la comunitat educativa del CEIP MARTÍNEZ VALLS. Primer a les aules d’infantil, més tard al col·legi dels majors, però sempre estàveu a la vostra escola. Han estat moltes les hores que heu passat junts: hores de jocs, de diversió, d’aprendre, de viure, molts bons moments inoblidables. Ara tapen algun mal record –que sempre n’hi ha- però que de mica en mica cau en l’oblit.

Han passat molts anys i han passat moltes coses. Heu fet amics i amigues, heu fet companys i companyes. Ha estat un temps molt feliç i bonic: el vostre creixement. Temps que ens heu deixat compartir junt als vostres pares i mares i que tots hem deixat que fora el millor.

En aquests anys alguns companys s’han quedat darrere o bé marxaren a altres centres, per ells el nostre record. D’altres han anat incorporant-se  i formen part de la nostra promoció.

 De vegades han sorgit conflictes i problemes, però qui ha dit que la convivència és fàcil? El temps us farà veure aqueta etapa en una altra perspectiva, i de segur gaudir aquest temps amb més comprensió.

Ara com l’ocell que canvia de rama, preneu el vol i se n’aneu a l’institut. Es feu majors, creixeu no sols d’altura, sinó com persones i heu de marxar per fer el vostre camí. Un camí llarg i replet d’il·lusions, anhels i esperances... però no exempt de dificultats que haure de vèncer amb el vostre esforç, treball i compromís. El temps us portarà a prendre importants decisions que vos conduiran per camins diferents, però el que heu de mantenir són els vostres vincles i la vostra amistat.

Avui hem de recordar la tasca tan important del personal de neteja, els jardiners, les monitores del menjador, de les cuineres i de la conserge, Inma, Tot i que han fet un treball silent i casi invisible, han procurat que les nostres dependències pogueren estar sempre en l’estat òptim i gaudir d’uns bons serveis  i d’un bon menjador.

També l’equip docent: Martí, Cristina, Dolores Yago, Josep Penalba, Vanessa, Inma, Pepa, Tudi, José Moltó, Fàtima, Toni, Tere Nadal, Ana, Sandra, Carlos, Conxa, Bàrbara, Dolores Calabuig, Josep Andrés... Hem intentat donar-vos aprenentatges, continguts i valors que junt als que us donen les vostres famílies, els vostres pares i mares haureu de posar en pràctica. Perquè volem millorar la nostra societat i el nostre entorn, el nostre medi i la nostra entitat com a poble valencià. Volem un món més just i solidari que ens cal construir entre tots. I ens calen persones molt ben preparades tant en continguts i noves tecnologies com en valors ètics, democràtics i socials.

I sí, avui és el darrer dia en aquesta escola...

És hora d’acomiadar-se, però ho farem deixant-vos les portes obertes per que aquest siga sempre la vostra escola.

No diem adéu, diem fins sempre, CEIP MARTINEZ VALLS.

Josep M Andrés

AGRAÏMENT ALS NOSTRES PARES I MARES DEL CLAUSTRE DE PROFESSORS. MOLTES GRÀCIES!!

L’escola no sols és l’edifici com a tal. Escola és un grup de gent que s’ajunta per a un interès comú, en el nostre cas, l’educació del nostres xiquets i xiquetes. L’educació també és cosa de tres: pare-mares, mestres i xiquets-xiquetes. 

Aquest curs ha estat molt dur des del principi, no ens van deixar menjar ni els torrons! Però amb l’any nou vam poder gaudir d’un moviment a la nostra escola, els pares-mares van dir: ja està bé! A partir d’aleshores vam poder assistir a un espectacle gratificant, emocionant, grandiós com va ser el moviment que pares i mares del Martínez Valls van preparar per tal que se’ns escoltara.

Amb aquestes lletres el claustre de mestres del Martínez Valls volem agrair tot el que per l’interès comú han estat realitzant els nostres pares i mares, i no podem fer-ho millor que amb el que un dia ells i elles van escriure a la plataforma PROU:

“Després de 68 nits tancats a les escoles d’Ontinyent i seguiran molt més encara podem dir ben alt que som més forts i estem més units que mai... Arrel de les supressions d’unitats s’han despertat consciències que s’han adonat que són compartides i que han gestat un moviment real en defensa de l’educació pública, la de tots i totes. El millor de tot? Que no ens parem a mirar el color polític ni altra excusa que ens separe: ens uneix la defensa de l’educació pública per damunt de tot i ho tenim clar, no anem a pedre el temps mirant a les vores, anem cap a un objectiu comú. Si, és de ben educats saber agrair les coses. I, com hem estudiat a la pública, d’educació en sabem molt. Us agraïm l’oportunitat que ens heu donat de fer escola.” 

Ho podríem dir més alt, però no més clar.  Gràcies. Gràcies per fer escola.

     Claustre de mestres del “Martínez Valls”

                             Juny 2014

EXPOSICIÓ D'ART: LES NOSTRES PLANTES

Benvolgudes famílies:

Els artistes de 3 anys hem participat amb els nostres treballs en exposició col·lectiva del curs de l'acadèmia:

 “DIBUIX” Cristina García “Les nostres plantes”.

Convidem i animem a que vingau a la inauguració i també podreu visitar la mostra en l’horari que romandrà oberta.

Casa de Cultura-Palau dels Barons de Santa Bàrbara (carrer de Maians, 26, Ontinyent) 

  Del 13 de juny al 4 de juliol de 2014 

 Inauguració: divendres 13 de juny, 20:00 h 

Horari: 

 - de dilluns a divendres, de 10:30 a 13:30 h 

 - de dimarts a dissabte, de 18:00 a 21:00 h 

Peixos i Elefants

ELS CONTES DE SISÉ 7

-->

EL MISTERI IMPERFECT

Tot començà un dia d’estiu, jo era una noia anomenada Alba i tenia una germana menuda, la Flora.  Ma mare deia que tenia una gran habilitat per a fer manualitats amb paper cartró… ,tenia 12 anys,  i viva a Nàpols, una ciutat d'Itàlia. M’agradaven certes coses, però principalment el que més era saber informació de fa molt de temps, perquè era com si jo fora allí. Ara mateix, em fascinava el món de l'edat antiga i la prehistòrica. En resum, el que us volia dir era que un dia vaig somiar una cosa fascinant, però no certa, vaig somiar que estava en aquella època en Pompeia, va ser espectacular. Eren les onze del matí i jo no hi tenia res que fer i se'm va ocórrer una idea que volia començar-la però ara mateix, vaig pensar anar a la biblioteca a veure llibres o diaris que parlaren de Pompeia. Seguidament, vaig anar a la biblioteca i vaig veure una quantitat de llibres per llegir, però jo des de un primer moment s’havia quin llibre volia, el del meu besavi. Ma mare m’havia parlat d’ell moltes vegades i que tenia un misteri amagat (era si a la actualitat podríem tornar temps enrere i saber amb quins mitjants podrien salvar la ciutat on viva el meu besavi Pompeia) però no hi havia persona que havia desxifrat el missatge, tenia un poc d’intriga, perquè tenia clar que amb totes les coses que m’havia contat ma mare podria resoldre'l segur o això creia jo. A l'endemà, ma mare m’havia dit que em deixaria tot el temps que jo volguera per poder llegir el llibre. A l'enfondem esperava per fi començar a llegir i llegir,i quan va arribar l’hora de sopar estava molt trista perquè jo em creia possible de resoldre'l i em vaig posar molt pesada perquè  ni jo m’ho creia i ma mare no parava de repetir-me que potser el meus fills o la meva germana menuda ho resoldria però això em posava encara més trista, volia ser jo qui ho resolguera. Per la nit estava tant trista que me'n vaig anar al llit el més prompte possible. No podia dormir plorava ma mare va entrar a consolar-me però no va poder. Poc a poc , hem vaig adormir i no s’imagineu el vaig somiar! Sí, vaig aparèixer quan el meu besavi escrivia el seu diari. A Pompeia hi havia un volcà enorme però deien que estava inactiu des de feia anys. El volcà va entrar en erupció i la majoria de la gent va quedar petrificada per lava i alguns van poder fugir pel mar. Aquest va ser el meu somni.

Jo com totes les nits me n'anava a dormir i quan dormia apareixia allí a Pompeia, aquella nit no va ser com les altres, aquesta va ser la nit de l'accident. Ho tenia tot pensat aleshores, vaig posar una carta a la cartera de el meu besavi i així ell que sabria com funciona aquesta època trobaria alguna solució per salvar a tots els habitants. Al despertar-me vaig veure en Internet que Pompeia seguia tal i com havia quedat, però jo dins del meu cor notava que seguia viva. I si algun dia esteu avorrits podeu preguntar als avis de segur que alguna història bonica i agradable us contaran. Mai no digau que una data no és important perquè en realitat cada data té una història, en ve de estar trista vaig sentir la sensació de haver ajudat i com que a la vida real no s’havia salvat jo sempre tenia la sensació.

Marina García 6é A

ACOMIADAMENT FAMÍLIA PEÑA-REQUENA

CEIP MARTÍNEZ VALLS

Eixe és el nom de l’ escola de primària dels nostres dos fills, una escola que en pocs dies deixarem enrrere per  passar a una altra etapa de les nostres vides.

Són molts els records que ens venen al cap, des d’infantil fins ara, tanta gent que hem conegut, tantes experiències que hem viscut , i, ha sigut tot un plaer trobar-vos a tots i cadascuns de vosaltres, al nostre camí.

Com a membre de l’AMPA durant molts anys m’he sentit recolzada, valorada i estimada. Vosaltres, Ana, Maite, Asun, Domingo, Alberto, MªJosé, Enrique, Raquel, Joan, Julio, Maria, Vicent... i de segur, algú que me deixe, sense voler!!!, formeu part dels meus aprenentatges, de les meues vivències dins d’una associació que recolza l’escola per a un ensenyament de qualitat, de tots i totes i per a tots i totes, en els que hem aprés el significat de conceptes com: companyerisme, tolerància, implicació, estima, lluita, recolzament, amistat, educació... conceptes que no oblidaré mai i que formaran part en el nostre dia a dia. 

I també un agraïment especial al grapat de bons professionals que tenim a esta escola com a mestres. Un grup de dones i homes amb ganes d’ensenyar a les nostres criatures i amb ganes d’aprendre d’elles. Sols podem dir que el nostre pas pel CEIP MARTÍNEZ VALLS ha sigut ESPECIAL, POSITIU I MOLT GRAT.

Moltes gràcies a tots i a totes els que haveu fet possible aquestos pensaments i aquestos records. Vos estimem...

LA FAMÍLIA PEÑA-REQUENA.

         (Felipe, Mar, Felip i Tona). 

ELS CONTES DE SISÉ 6

DISFRUTAR DEL PRESENTE

Era verano, yo tan solo tenía 21 años, venía de América del Sur, por trabajo, yo trabajaba en una agencia de viajes, era enviada a Praga, para poder dar más averiguación sobre los parajes y demás que hubiera en Praga. Era mucho más difícil situarse en Praga que ver las imágenes en la web del hotel para saber cómo llegar.

Habían pasado una semana y justo en aquel instante cuando se me paró el coche encontré un sitio que en el mapa no constaba, era un poco raro, porque siempre que encontraba algo siempre constaba en el mapa, pero aquella era diferente, especial, había muchas palabras para describirla pero sólo una se acercaba tanto que impactaba. La ciudad se llamaba `` La ciudad del futuro´´, tenía un nombre raro y sospechoso, es decir nunca visto, cada día iba a investigar para al volver a mi ciudad natal y poder dar un poco de averiguación, la ciudad llegó a cierto punto en que surgió una idea ilógica porque con todo lo que me había demostrado los residentes de aquella ciudad era un poco complicado para saber de qué iba esa localidad. Yo misma llegué a hallar que cada persona que residía en aquella localidad tenía un doble pero más adulto, solo las personas dignas de dinero podían permitirse el lujo de tener la persona adulta a su lado para guiarla por el buen camino y no cometer ningún error.

Me parecía un poco ilógico porque, ¿para que necesitas una persona igual que tú para que luego te confundan con ella?

Me parecía una tontería. Al cabo de unos meses trabajaba en otra empresa con otros compañeros i otros jefes, me habían contratado ascendido de muchas maneras pero la cuestión es que ahora trabajaba en Praga, me gustaba mucho la nueva empresa, elegía los horarios que quería, también los salarios iban subiendo subiendo cada vez más, mi vida iba cambiando mejorando cada vez más cuando de repente la empresa tan favorable cerró sus puertas y nadie recuperó su trabajo. Mi vida allí había terminado mis estudios me consiguieron otra empresa pero estuve trabajando allí y cada vez me bajaban el salario, ahora era salario mínimo, y con el horario cada vez me lo subían más. Durante pocos días no dude en ir a echar un vistazo a aquel sitio desconocido que visite años atrás.

Cuando llegué todo había cambiado ahora estaban con las guerras, inventando medicinas y todo lo que habíamos inventado nosotros años atrás, todo menos los dobles, allí estaban cada uno con el que le correspondía, decidí mudar-me allí, pensé sitio nuevo vida nueva.

Y así fue, yo ya no constaba en los sitios donde había vivido y lo mejor fue que con el trabajo que me dieron allí pude permitirme un doble que me aconsejara al fin y al cabo de los errores aprendemos, pues eso aprendimos yo y mi doble, yo aprendí que lo bueno no tiene que durar, lo que significa que hay que disfrutarlo y lo que venga por delante ya vendrá, y mi doble aprendió a que en la vida ellos no tenían por qué indicar el camino ellos aconsejaban y nosotros por bien o por mal aprendíamos igual.

Un día a nuestra ciudad, no constada en el mapa , llegaron arqueólogos, científicos y mucha más gente, ellos también aprendieron una lección por diferentes que sean serán personas, pararon nuestro proceso de dobles y nos utilizaron para experimentos i cosas extrañas, por eso yo aprendí muy bien que lo bueno siempre acabaría y habría que disfrutarlo en el momento adecuado, me sentí feliz de haber sido la primera persona en haber existido en dos sitios y disfrutar el presente.

Marina García

6é A

Continua l'experiència dels contacontes

Continuen les sessions de contacontes entre alumnes de 5é-6é i primer curs.

Ha estat una experiència enriquidora per a tots i totes, on la companyonia ha sigut l'element més descat. Mentre uns practiquen la lectura i l'expressió oral, altres fomenten l'atenció i l'escolta activa.

Per a tots i totes ha estat motivant i s'ha aconseguit augmentar l'interés per la lectura, augment de vocabulari i l'estima de les manifestacions literàries.