Divendres
Vespra de la festa del bou i cabets. Últims segons d’una setmana intensa i bonica, però esgotadora. Al despatx truquen a la porta i entra ella, amb la seua rialleta encisadora davall el nas i amb eixa il·lusió tan gran, les seues ganes d’aprendre, el seu amor per l’escola. Ens ensenya el fruït d’aquesta estima que Carla té per aprendre…. A Carla Rodríguez Soler, alumna de 4t. B, la Fundació Sambori li ha publicat el conte que va guanyar en la convocatòria dels Premis Sambori l’any 2008.
Carla ens ensenya el llibre, contenta i il·lusionada. Marxa a casa, i ens deixa tota aquesta il·lusió impregnada als mestres.
Enhorabona Carla!! Continua complint somnis com aquest, que et deixen el cor ple de somriures i a aquells que t’estimem també.
Mara, la seua mestra d’ Infantil.
“EL PARDALET CONTENT”. Per Carla Rodríguez Soler.
Hi havia una volta un pardalet que tenia poques plomes i havia caigut del niu.
Una xiqueta que tenia els cabells castanys i els ulls de color marró i que li deien Carla anava passejant pel bosc i es va trobar amb el pardalet. Aleshores se’l va emportar a casa i li va preguntar a la mare:
- Me’l puc quedar?
La mare li va dir que se’l podia quedar i Carla es va posar molt contenta.
Carla era estudiant de música i tocava el violí. Quan la xiqueta assajava, el pardalet era més amic perquè li agradava molt la música de Carla.
Quan el pardalet es va fer major, Carla amb molta tristesa, el va haver de soltar, però cada vegada que tocava el violí el pardalet acudia a l’habitació de Carla a escoltar la música tan bonica que eixia del seu violí.
Conte contat, conte acabat.
