Pàgines

dimecres, 11 de juny del 2014

EXPOSICIÓ D'ART: LES NOSTRES PLANTES










Benvolgudes famílies:

Els artistes de 3 anys hem participat amb els nostres treballs en exposició col·lectiva del curs de l'acadèmia:

 “DIBUIX” Cristina García “Les nostres plantes”.

Convidem i animem a que vingau a la inauguració i també podreu visitar la mostra en l’horari que romandrà oberta.

Casa de Cultura-Palau dels Barons de Santa Bàrbara (carrer de Maians, 26, Ontinyent) 

  Del 13 de juny al 4 de juliol de 2014 

 Inauguració: divendres 13 de juny, 20:00 h 


Horari: 

 - de dilluns a divendres, de 10:30 a 13:30 h 

 - de dimarts a dissabte, de 18:00 a 21:00 h 


Peixos i Elefants





dilluns, 9 de juny del 2014

ELS CONTES DE SISÉ 7


-->
EL MISTERI IMPERFECT
Tot començà un dia d’estiu, jo era una noia anomenada Alba i tenia una germana menuda, la Flora.  Ma mare deia que tenia una gran habilitat per a fer manualitats amb paper cartró… ,tenia 12 anys,  i viva a Nàpols, una ciutat d'Itàlia. M’agradaven certes coses, però principalment el que més era saber informació de fa molt de temps, perquè era com si jo fora allí. Ara mateix, em fascinava el món de l'edat antiga i la prehistòrica. En resum, el que us volia dir era que un dia vaig somiar una cosa fascinant, però no certa, vaig somiar que estava en aquella època en Pompeia, va ser espectacular. Eren les onze del matí i jo no hi tenia res que fer i se'm va ocórrer una idea que volia començar-la però ara mateix, vaig pensar anar a la biblioteca a veure llibres o diaris que parlaren de Pompeia. Seguidament, vaig anar a la biblioteca i vaig veure una quantitat de llibres per llegir, però jo des de un primer moment s’havia quin llibre volia, el del meu besavi. Ma mare m’havia parlat d’ell moltes vegades i que tenia un misteri amagat (era si a la actualitat podríem tornar temps enrere i saber amb quins mitjants podrien salvar la ciutat on viva el meu besavi Pompeia) però no hi havia persona que havia desxifrat el missatge, tenia un poc d’intriga, perquè tenia clar que amb totes les coses que m’havia contat ma mare podria resoldre'l segur o això creia jo. A l'endemà, ma mare m’havia dit que em deixaria tot el temps que jo volguera per poder llegir el llibre. A l'enfondem esperava per fi començar a llegir i llegir,i quan va arribar l’hora de sopar estava molt trista perquè jo em creia possible de resoldre'l i em vaig posar molt pesada perquè  ni jo m’ho creia i ma mare no parava de repetir-me que potser el meus fills o la meva germana menuda ho resoldria però això em posava encara més trista, volia ser jo qui ho resolguera. Per la nit estava tant trista que me'n vaig anar al llit el més prompte possible. No podia dormir plorava ma mare va entrar a consolar-me però no va poder. Poc a poc , hem vaig adormir i no s’imagineu el vaig somiar! Sí, vaig aparèixer quan el meu besavi escrivia el seu diari. A Pompeia hi havia un volcà enorme però deien que estava inactiu des de feia anys. El volcà va entrar en erupció i la majoria de la gent va quedar petrificada per lava i alguns van poder fugir pel mar. Aquest va ser el meu somni.
Jo com totes les nits me n'anava a dormir i quan dormia apareixia allí a Pompeia, aquella nit no va ser com les altres, aquesta va ser la nit de l'accident. Ho tenia tot pensat aleshores, vaig posar una carta a la cartera de el meu besavi i així ell que sabria com funciona aquesta època trobaria alguna solució per salvar a tots els habitants. Al despertar-me vaig veure en Internet que Pompeia seguia tal i com havia quedat, però jo dins del meu cor notava que seguia viva. I si algun dia esteu avorrits podeu preguntar als avis de segur que alguna història bonica i agradable us contaran. Mai no digau que una data no és important perquè en realitat cada data té una història, en ve de estar trista vaig sentir la sensació de haver ajudat i com que a la vida real no s’havia salvat jo sempre tenia la sensació.


Marina García 6é A



ACOMIADAMENT FAMÍLIA PEÑA-REQUENA

CEIP MARTÍNEZ VALLS

Eixe és el nom de l’ escola de primària dels nostres dos fills, una escola que en pocs dies deixarem enrrere per  passar a una altra etapa de les nostres vides.
Són molts els records que ens venen al cap, des d’infantil fins ara, tanta gent que hem conegut, tantes experiències que hem viscut , i, ha sigut tot un plaer trobar-vos a tots i cadascuns de vosaltres, al nostre camí.
Com a membre de l’AMPA durant molts anys m’he sentit recolzada, valorada i estimada. Vosaltres, Ana, Maite, Asun, Domingo, Alberto, MªJosé, Enrique, Raquel, Joan, Julio, Maria, Vicent... i de segur, algú que me deixe, sense voler!!!, formeu part dels meus aprenentatges, de les meues vivències dins d’una associació que recolza l’escola per a un ensenyament de qualitat, de tots i totes i per a tots i totes, en els que hem aprés el significat de conceptes com: companyerisme, tolerància, implicació, estima, lluita, recolzament, amistat, educació... conceptes que no oblidaré mai i que formaran part en el nostre dia a dia. 
I també un agraïment especial al grapat de bons professionals que tenim a esta escola com a mestres. Un grup de dones i homes amb ganes d’ensenyar a les nostres criatures i amb ganes d’aprendre d’elles. Sols podem dir que el nostre pas pel CEIP MARTÍNEZ VALLS ha sigut ESPECIAL, POSITIU I MOLT GRAT.
Moltes gràcies a tots i a totes els que haveu fet possible aquestos pensaments i aquestos records. Vos estimem...


LA FAMÍLIA PEÑA-REQUENA.

         (Felipe, Mar, Felip i Tona). 

ELS CONTES DE SISÉ 6


DISFRUTAR DEL PRESENTE



Era verano, yo tan solo tenía 21 años, venía de América del Sur, por trabajo, yo trabajaba en una agencia de viajes, era enviada a Praga, para poder dar más averiguación sobre los parajes y demás que hubiera en Praga. Era mucho más difícil situarse en Praga que ver las imágenes en la web del hotel para saber cómo llegar.
Habían pasado una semana y justo en aquel instante cuando se me paró el coche encontré un sitio que en el mapa no constaba, era un poco raro, porque siempre que encontraba algo siempre constaba en el mapa, pero aquella era diferente, especial, había muchas palabras para describirla pero sólo una se acercaba tanto que impactaba. La ciudad se llamaba `` La ciudad del futuro´´, tenía un nombre raro y sospechoso, es decir nunca visto, cada día iba a investigar para al volver a mi ciudad natal y poder dar un poco de averiguación, la ciudad llegó a cierto punto en que surgió una idea ilógica porque con todo lo que me había demostrado los residentes de aquella ciudad era un poco complicado para saber de qué iba esa localidad. Yo misma llegué a hallar que cada persona que residía en aquella localidad tenía un doble pero más adulto, solo las personas dignas de dinero podían permitirse el lujo de tener la persona adulta a su lado para guiarla por el buen camino y no cometer ningún error.
Me parecía un poco ilógico porque, ¿para que necesitas una persona igual que tú para que luego te confundan con ella?
Me parecía una tontería. Al cabo de unos meses trabajaba en otra empresa con otros compañeros i otros jefes, me habían contratado ascendido de muchas maneras pero la cuestión es que ahora trabajaba en Praga, me gustaba mucho la nueva empresa, elegía los horarios que quería, también los salarios iban subiendo subiendo cada vez más, mi vida iba cambiando mejorando cada vez más cuando de repente la empresa tan favorable cerró sus puertas y nadie recuperó su trabajo. Mi vida allí había terminado mis estudios me consiguieron otra empresa pero estuve trabajando allí y cada vez me bajaban el salario, ahora era salario mínimo, y con el horario cada vez me lo subían más. Durante pocos días no dude en ir a echar un vistazo a aquel sitio desconocido que visite años atrás.
Cuando llegué todo había cambiado ahora estaban con las guerras, inventando medicinas y todo lo que habíamos inventado nosotros años atrás, todo menos los dobles, allí estaban cada uno con el que le correspondía, decidí mudar-me allí, pensé sitio nuevo vida nueva.
Y así fue, yo ya no constaba en los sitios donde había vivido y lo mejor fue que con el trabajo que me dieron allí pude permitirme un doble que me aconsejara al fin y al cabo de los errores aprendemos, pues eso aprendimos yo y mi doble, yo aprendí que lo bueno no tiene que durar, lo que significa que hay que disfrutarlo y lo que venga por delante ya vendrá, y mi doble aprendió a que en la vida ellos no tenían por qué indicar el camino ellos aconsejaban y nosotros por bien o por mal aprendíamos igual.
Un día a nuestra ciudad, no constada en el mapa , llegaron arqueólogos, científicos y mucha más gente, ellos también aprendieron una lección por diferentes que sean serán personas, pararon nuestro proceso de dobles y nos utilizaron para experimentos i cosas extrañas, por eso yo aprendí muy bien que lo bueno siempre acabaría y habría que disfrutarlo en el momento adecuado, me sentí feliz de haber sido la primera persona en haber existido en dos sitios y disfrutar el presente.
Marina García

6é A

divendres, 6 de juny del 2014

Continua l'experiència dels contacontes


Continuen les sessions de contacontes entre alumnes de 5é-6é i primer curs.
Ha estat una experiència enriquidora per a tots i totes, on la companyonia ha sigut l'element més descat. Mentre uns practiquen la lectura i l'expressió oral, altres fomenten l'atenció i l'escolta activa.
Per a tots i totes ha estat motivant i s'ha aconseguit augmentar l'interés per la lectura, augment de vocabulari i l'estima de les manifestacions literàries.