Què pena xe! No podem eixir al pati perquè està plovent a bots i barrals. Les gotes toquen el cristall, com intentant inventar una melodia. Després, a poc a poc, van caien cap avall per no tornar mai més al cristall. El cel està núvol i tot és foscor, tristesa i avorriment...
Estem a classe i ningú gosa dir paraula, intentem pensar alguna cosa divertida que fer sense soroll, ni moure's del lloc. De repent, se sent un tro.Brrrrrrrrrrrruuuuuuuuuuuuuummmmm!!!!!!!!
Què bot que pegàrem tots pel gran ensurt! S'abalançàrem a la finestra per vore aquell espectacle... Els llamps caien, amb un soroll, que feia menejar les taules i els trons retumbaven amb més força encara, com barallant-se amb els llamps. Què divertit! Era al·lucinant! Parexia una lluita de gegants. Mentre, la pluja seguia caient intensament i reflectia aquell panorama tan esplèndid de llamps i trons. Quan el millor d'aquella lluita estava passant se sentí...
ACUNA MATATA VIVE Y SE FELIZ, NINGUN PROBLEMA DEBE HACERTE SUFRIR, LA MAS FACIL ES SABER DECIR, ACUNA MATATA...
Tots s'assentarem a les taules esperant que vinguera Lidia, la mestra d'Educació Física, que ens explicaria el joc d'avui.
Text : ANA FERRERO 4t A
Dibuix: CRISTINA V.R. 4t A
