Què xuli! Obric els ulls del dia que acaba de començar i l’emoció i alegria omple el meu somriure.
Xavier, Xavier, Xavier…!!!
Done la llauna a ma mare al desdejuni; és que el meu cor hui batega amb força i de forma especial!
De camí a l’escola, note com cada pas fóra etern; vaig saludant a tothom per transmetre el goig que sent. Més llarg el recorregut fins el seu estudi, més il•lusió dintre meu.
Ens rep l’artista amb ulls de timidesa tendra i poques sensacions com aquella mai havia sentit.
Bellesa, estil, vida, emoció, persones, experiències… i fotos, fotos i més fotos…
Moltes gràcies Xavier!
El xiquet que mai hem d’oblidar que portem dins.
Martí Doménech
