LA
PETITA CASA DEL
COSTAT
DE LA MEUA
Tot
era i no era quan vaig nàixer. La meua mare i el meu pare que feia
uns quatre anys que s’havien casat, al tornar de l’hospital,
doncs viviem a una caseta molt petita, a Ontinyent per on està el
poliesportiu.
Al
nostre costat hi vivia una dona ja amb una o dos filles no ho sé
segur, no recorde exactament con era aquella caseta perquè en els
anys ha anat modificant-se un poc, cada vegada és més i més gran.
M’agradava molt perquè jo jugaba amb elles al pilla-pilla, a
l’amagatall i molts altres jocs més.
Que
nosaltres teniem ganes de que aplegara el cap de semana per a anar a
jugar, cada vegada a una casa. Què records!!! També volia dir-vos
que anavem a jugar ja que la nostra feina sols era divertir-nos en
aquell temps, en canvi ara elles están a la universitat estudiant
mai parant i jo ací al meu col.legi de tota la meua vida. Sols
em queda part d’un any per a passar a l'institut, ai mare meua!
Però
ara ja no puc jugar amb ells, de vegades jugué en les meues
companyes de l’escola en el par, en la sua casa… hi ho passem de
perles jugant i estudiant.
Bo,
ara vos volida dir que la meua caseta està molt bonica perquè cada
any els meus pares la van reformant. La caseta de la meua veïna
també està molt xula amb la seua piscineta,…
Jo
també tinc una, que en estiu tota la meua familia bé a banyar-se i
a passar-ho be.
Yaiza
Hernández Palomares
