Gràcies a tots i totes per la vostra col-laboració!!!
Que passeu bon estiu... Ens veiem prompte.
dimecres, 28 de maig del 2014
Festival menjador
Un any més el menjador va celebrar el seu festival, els xiquets i xiquetes van gaudir moltisim d'aquesta celebració, amb els balls que van preparar amb il-lusió i ganes de pasar-ho bé.
Gràcies a tots i totes per la vostra col-laboració!!!
Que passeu bon estiu... Ens veiem prompte.
Gràcies a tots i totes per la vostra col-laboració!!!
Que passeu bon estiu... Ens veiem prompte.
divendres, 23 de maig del 2014
Festa fi de curs al menjador
Com tots els anys el menjador celebrarà el 27 de maig el festival. Vos esperem , ho pasarem molt be.
dilluns, 19 de maig del 2014
ELS CONTES DE SISÉ 5
ELS MAJORS SÓN EXEMPLE:
Jo
Pere, de dotze anys d’edat, us vaig a contar un història que crec
que mai, mai no pensareu escoltar-la. Doncs allà vaig, era un dimecres
6 de desembre tot el món tenia fred i jo eixia del col·legi com si
res, de repent, trobí una bossa de color roja tirada a la terra. Jo
caminava i caminava, i mentre pensava, la podré agafar.
que mai, mai no pensareu escoltar-la. Doncs allà vaig, era un dimecres
6 de desembre tot el món tenia fred i jo eixia del col·legi com si
res, de repent, trobí una bossa de color roja tirada a la terra. Jo
caminava i caminava, i mentre pensava, la podré agafar.
Com
sóc un xiquet tant escarbador no vaig pensar en res més que en
mirar-la per dins, la veritat és que no hi havia res molt interessant
que diguérem, però en una de les butxaques de la bossa hi havia com
una agenda on hi estava escrit anar al banc, anar a comprar… però el més
important: estàvem al 1923!
sóc un xiquet tant escarbador no vaig pensar en res més que en
mirar-la per dins, la veritat és que no hi havia res molt interessant
que diguérem, però en una de les butxaques de la bossa hi havia com
una agenda on hi estava escrit anar al banc, anar a comprar… però el més
important: estàvem al 1923!
La
veritat és que estava un poc desconcertat, pensar que estàs en el 2012,
quan en aquella agenda posava el 1923. Aquella notícia no li l’ha
vaig contar a ningú perquè pensava que no em creurien i que
seria un boig, així que jo m'enduguí l’agenda i el demés ho vaig
deixar a la secció dels objectes perduts del col·legi. (Ho sé
alguns pensareu que haguera sigut millor haver-me-la endut per no deixar
rastre, però com no vaig pensar ho vaig deixar allí i ja
està.)
veritat és que estava un poc desconcertat, pensar que estàs en el 2012,
quan en aquella agenda posava el 1923. Aquella notícia no li l’ha
vaig contar a ningú perquè pensava que no em creurien i que
seria un boig, així que jo m'enduguí l’agenda i el demés ho vaig
deixar a la secció dels objectes perduts del col·legi. (Ho sé
alguns pensareu que haguera sigut millor haver-me-la endut per no deixar
rastre, però com no vaig pensar ho vaig deixar allí i ja
està.)
No
parava de pensar en el que havia succeït, així que per obtindre més
informació vaig obrir l’agenda de nou, sols hi posava que aquella
agenda era de una tal Antònia. Donava el cas de que Antonia era un
dels noms de la meva venia, ella no eixia mai de casa per la
catàstrofe que hi va succeir en la seva infància, ocorregué un
guerra inesperada on la gent fugia del les persones negres que venien
a atacar, quan acaba la guerra, segons Antònia, la seva criada junt a
ella sobrevingueren però van a visar de que dos milions de persones
havien mort llavors amb el pares d’Antònia. La notícia en aquella
poca s’extengué molt però ella quedà paralitzada, durant anys i
anys Antònia visgué amb la seva criada fins que totes dos anaren per
camins diferents.
parava de pensar en el que havia succeït, així que per obtindre més
informació vaig obrir l’agenda de nou, sols hi posava que aquella
agenda era de una tal Antònia. Donava el cas de que Antonia era un
dels noms de la meva venia, ella no eixia mai de casa per la
catàstrofe que hi va succeir en la seva infància, ocorregué un
guerra inesperada on la gent fugia del les persones negres que venien
a atacar, quan acaba la guerra, segons Antònia, la seva criada junt a
ella sobrevingueren però van a visar de que dos milions de persones
havien mort llavors amb el pares d’Antònia. La notícia en aquella
poca s’extengué molt però ella quedà paralitzada, durant anys i
anys Antònia visgué amb la seva criada fins que totes dos anaren per
camins diferents.
Antonia
tingué una filla molt treballadora a la que anomenà Laura, aquella
xica anava a tots els llocs on la mare li manava, i fins i tot, en el
temps lliure que li quedà pogué treballar com a conta-contes a una
guarderia, allí sempre contava el mateix conte el de sa mare, tots
els xiquets cada dia venien contents de tornar a escoltar la historia
aquella tan bonica que contava ella amb el to que posava ella sempre,
dolceta i canvis de veu un poc breus per a que els xiquets
somrigueren un poc cada dia i es feren majors.
tingué una filla molt treballadora a la que anomenà Laura, aquella
xica anava a tots els llocs on la mare li manava, i fins i tot, en el
temps lliure que li quedà pogué treballar com a conta-contes a una
guarderia, allí sempre contava el mateix conte el de sa mare, tots
els xiquets cada dia venien contents de tornar a escoltar la historia
aquella tan bonica que contava ella amb el to que posava ella sempre,
dolceta i canvis de veu un poc breus per a que els xiquets
somrigueren un poc cada dia i es feren majors.
Jo
seguia pensant en com podia ser allò, però vaig arribar a una
conclusió, sabia que jo no era un superheroi que alliberava la
tristesa de la gent per canviar el passat però el que si que sabia fer ben bé, era contar històries als majors de manera que no
estigueren pensant en el que va succeir en l'antiguitat o el que
podria passar ara mateix.
seguia pensant en com podia ser allò, però vaig arribar a una
conclusió, sabia que jo no era un superheroi que alliberava la
tristesa de la gent per canviar el passat però el que si que sabia fer ben bé, era contar històries als majors de manera que no
estigueren pensant en el que va succeir en l'antiguitat o el que
podria passar ara mateix.
Passaren
alguns anys i jo hem fe major, havia complit el meu somni treballar
de contacontes a un lloc on la gent disfrutara del que veia. La
senyora Antonia seguia viva i aprofità i tots els dies alguna
història li contava.
alguns anys i jo hem fe major, havia complit el meu somni treballar
de contacontes a un lloc on la gent disfrutara del que veia. La
senyora Antonia seguia viva i aprofità i tots els dies alguna
història li contava.
Arribà
una data on Antònia se n'anà, estàvem trists però seguirem
avant. Diuen alguns que les històries que contàvem eren en honor a
que el pare d’Antònia que li contava històries de les més
boniques, altra gent diu que contàvem històries ja que Antònia quan
era jove contava històries a tots els xiquets dels món, però la
verdadera resposta era que ho fèiem gràcies a Antònia que sempre
tenia una frase per a cada història: Una persona major no és una
altra com tots sinó per a tu sempre serà el teu exemple.
una data on Antònia se n'anà, estàvem trists però seguirem
avant. Diuen alguns que les històries que contàvem eren en honor a
que el pare d’Antònia que li contava històries de les més
boniques, altra gent diu que contàvem històries ja que Antònia quan
era jove contava històries a tots els xiquets dels món, però la
verdadera resposta era que ho fèiem gràcies a Antònia que sempre
tenia una frase per a cada història: Una persona major no és una
altra com tots sinó per a tu sempre serà el teu exemple.
Fi
Marina García Carbonell 6é A
divendres, 16 de maig del 2014
Uns contacontes molt especials
Aquesta vesprada de divendres, alumnes de cinqué de primària han posat en pràctica la seua habilitat lectora fent de contacontes.Han debutat davant d'un públic tan exigent i expert en la matéria com són els xiquets i xiquets de primer curs.
L'experiència ha estat tot un èxit; menuts i grans s'han sentit protagonistes i han gaudit d'una estona relaxada. A més, han compartit el plaer de llegir, escoltar i capbussar-se en altres móns de la mà dels propis companys.
Segur que repetim!!!
ANNA KENDRICK - CUPS
To listen to and better visualization of the video, first press the pause button of the Radio Love Live New York player
ANNA KENNDRICK - CUPS
Primary students from Martínez Valls school are learning to sing and move their "cups" in the Music and English classes these days. Students love this song because it has a lot of rhythm and it is very catchy. Hope you enjoy singing it.
Bona idea!
Abans d’entrar o
eixir a Ontinyent tot el món passa pel
seu territori: “La redona dels bombers”. Ahir no sols la rodarem, també vam
visitar la seua casa.
Ens van explicar quin és el seu treball. No sols
apaguen focs, també acudeixen a qualsevol lloc on puguen fer un servei social.
Han d’estudiar molt
i estar físicament ben preparats. Serà per això la dita de: “Tindre idees de bomber?”
Els seus camions són impressionants i el
seu equipament. Al final ens van deixar provar el que es sent quan realitzen el
seu treball. Que bé ho vam passar!
divendres, 9 de maig del 2014
Ens visita Mariló Sanz
Hui divendres 9 de maig, els alumnes de primer cicle de la nostra escola hem rebut la visita de Mariló Sanz, una brillant escriptora de la Vall d'Albaida.
Aquesta visita ha suposat la culminació d'un treball de lectura realitzat per l'alumnat al llarg de la setmana de les seues obres més conegudes.
L'autora de "La balladoreta", "Robert i Cecília", "La Valenta raboseta", "El pollastre de Nadal" o "Les perdiuetes" ens ha donat la possibilitat de conéixer de primera mà alguns aspectes significatius de la tradició popular.
A més, l'autora d'Aielo de Malferit, compta amb un blog viatger on ens deletita amb les seues experiències pertot arreu; també, recentment ha publicat una novel·la per a adults titulada "En primera persona".
Moltes gràcies Mariló per l'estona tan enriquidora que ens has proporcionat!!
Bon dia!!
Bon dia!
Quina alegría aquest matí! L'habitació estaba plena d'amics i amigues... Com hem dormit? Mmmh uns i unes bé, altres molt millor :) Les que més cara de son tenien: les mestres!
De seguida hem tingut feina. Esmorzar.
Quan hem acabat de sobte escoltem unes veus...
Ja estan ací les classe de 3 anys. Ara es ho ensenyarem tot!
De seguida hem començat a fer, mireu! Mireu! Mentre una classe puja a "Xipirò" altres hem anat a l'hort.
dijous, 8 de maig del 2014
Ja hi som!
Vos continuarem contant!
Ja hem esmorzat! Que bo! Ara en grups : reciclatge. Fem paperets ben menudets... Calla! Calla! Que no escolte el que ens explica...
A nosaltres ens ha tocat animaaaaaals! Quina sort! Ens presenten a Xipiró, ell es donarà una volteta per ací. També vegem les aus i els altres animals que hi ha...
Amb tot també hem tingut temps a jugar una estona!
També cantem i ballem!
Després de tot el matí, tenim moltíssima fam. Anem a vore que ens han preparat:
Casi que no arriben les mestres a fer la foto! De segur que estava molt bona. S'ho estem menjant tot!
Mmmmh! Que bo està tot! Ara més, més, més!
Ara ja tornem de ronda, una als animals i altres a fer melmelada!
No hem parat. Bé, un poc. A berenar i prou. Ho estem passant molt bé. Ara ja hem fet gana i ací estem cara el sopar. Bon profit!
I ara: llums! Música! I acció! Festa! Festa
dilluns, 5 de maig del 2014
Racó literari
JO
ESTIME LA MEUA ESCOLA
A
la fi dia d’escola,
ja
hi ha ganes de tornar,
ben
content i ben alegre
de
matí m’ he despertat.
Aquesta
nit jo he somiat
que
7 vocals m’han despertat
per
a que vaja a l’escola
a gaudir
i treballar.
Durant
tot el dia molt bé,
m’ho
he passat,
amb
els amics i les amigues
hem
aprés i hem jugat.
Les
assignatures que més m’agraden
són
“cono” i valencià,
saber
parlar la meua llengua
i
conèixer el meu voltant.
A
mi em costa estudiar,
matemàtiques
i castellà
però
he d’esforçar-me
i
preparar-me perquè
eixes
també són importants
Quan
acaba la setmana
estic
cansat però content,
el
cap de setmana,
em
carrega les piles
per
al dilluns estar potent.
Ha
arribat ja el comiat
i
a casa he de tornar,
jo
li explique a la mare
que
ja sé sumar i restar.
A
més a la meua escola
parlem
en valencià
perquè
per a nosaltres
la
nostra llengua
és “super important”
és “super important”
Per
favor ajudeu-nos a tindre
una
escola pública i de qualitat,
que
els nostres mestres
i
tots els alumnes VOLEM
ESTUDIAR.
FELIP
PEÑA REQUENA.
6èB.
ELS CONTES DE SISÉ 4
LA
PETITA CASA DEL
COSTAT
DE LA MEUA
Tot
era i no era quan vaig nàixer. La meua mare i el meu pare que feia
uns quatre anys que s’havien casat, al tornar de l’hospital,
doncs viviem a una caseta molt petita, a Ontinyent per on està el
poliesportiu.
Al
nostre costat hi vivia una dona ja amb una o dos filles no ho sé
segur, no recorde exactament con era aquella caseta perquè en els
anys ha anat modificant-se un poc, cada vegada és més i més gran.
M’agradava molt perquè jo jugaba amb elles al pilla-pilla, a
l’amagatall i molts altres jocs més.
Que
nosaltres teniem ganes de que aplegara el cap de semana per a anar a
jugar, cada vegada a una casa. Què records!!! També volia dir-vos
que anavem a jugar ja que la nostra feina sols era divertir-nos en
aquell temps, en canvi ara elles están a la universitat estudiant
mai parant i jo ací al meu col.legi de tota la meua vida. Sols
em queda part d’un any per a passar a l'institut, ai mare meua!
Però
ara ja no puc jugar amb ells, de vegades jugué en les meues
companyes de l’escola en el par, en la sua casa… hi ho passem de
perles jugant i estudiant.
Bo,
ara vos volida dir que la meua caseta està molt bonica perquè cada
any els meus pares la van reformant. La caseta de la meua veïna
també està molt xula amb la seua piscineta,…
Jo
també tinc una, que en estiu tota la meua familia bé a banyar-se i
a passar-ho be.
Yaiza
Hernández Palomares
