 |
| Alumnat de 6b |
 |
| Dràcula |
 |
| Caputxeta, el Llop, el Gat, el Porquet i el Guàrdia. |
Argument
A partir d’una capritxosa selecció de personatges de contes tradicionals, Carles Cano compon cinc escenes plenes de sorpreses establint relacions sense cap ni peus entre els personatges elegits, que van trobant-se en el cor d’un bosc clàssic, de conte, on es desenvolupa l’acció. Entre escena i escena, el lector es veurà sorprés pels corresponents talls publicitaris.
 |
| Franki |
Estructura
L’estructura de l’obra és totalment simètrica. Un pròleg obri la porta de la història i un epíleg la tanca. En ambdós apareixen dos únics personatges que no participen en la resta de l’obra. Es tracta d’un personatge masculí i ancià i d’un personatge femení i jove. Junts presenten i acomiaden l’obra.
Entre pròleg i epíleg es desenrotllen en un únic acte cinc escenes ambientades en el bosc. Entre les escenes hi ha, intercalats, quatre espais publicitaris amb els corresponents anuncis, protagonitzats per uns altres personatges diferents, que també estan relacionats amb contes o històries clàssiques.
 |
| Caputxeta i el Llop |
Tema
El tema central de l’obra gira a l’entorn dels contes de tradició oral i altres històries clàssiques. En cada part de l’estructura de l’obra se n’hi matisen aspectes diversos. Al pròleg i a l’epíleg, l’autor dóna a entendre que dos punts de vista diferents no tenen per què excloure’s mútuament. Sempre resulta més interessant acceptar i respectar postures distintes de manera que s’enriquisquen mútuament en lloc d’anul·lar-se. I aquestes dues postures distintes es refereixen, precisament, a l’actitud davant la lectura i la interpretació dels contes.
Pel que fa a les escenes de l’obra i els anuncis amb els quals s’alternen, l’assumpte és el joc de la transgressió enginyosa que provoca l’humor. Tanmateix, mentre l’autor fa humor amb els personatges i recursos dels contes, utilitzant-los com a matèria primera del joc, afegeix un altre assumpte: se’n riu de la publicitat utilitzant un to irònic de ridiculització.
 |
| Blancaneus i el príncep |
Personatges
En el pròleg i l’epíleg, hi ha els dos personatges esmentats. El vell narrador, amb un llibre gruixut de contes tradicionals entre les mans i embolicat en una atmosfera de calidesa, fa el perfil del narrador clàssic, disposat a contar alguna d’eixes màgiques històries que continuen vives viatjant a través dels segles. La Directora de Tele Clinc interromp el narrador per imposar la seua proposta: oferir una versió moderna de plató televisiu que llança la tradició per la finestra. Tanmateix, en l’epíleg, i malgrat les aparences, ambdós 18 personatges acaben acostant els seus punts de vista i fusionant-los, ja que sense la tradició no hi ha modernitat possible. Els personatges de les escenes són diferents. La iaia apareix en acabar la primera escena i també al final de l’epíleg. Aquesta velleta, com el narrador, es mostra igualment desconcertada ja que, sabedora del seu destí final, que consisteix a ser engolida per un llop com mana la tradició, no pot creure’s tant de despropòsit. El Guàrdia és l’únic personatge de l’obra que no pertany a cap conte. És una figura distorsionada que pretén imposar una autoritat ridícula sense cap mena de dubte. La Caputxeta, contràriament al seu perfil clàssic, se’ns presenta com una xiqueta resolta, descarada, múrria i coqueta. No està disposada a deixar-se engalipar per ningú, per molt feroç, autoritari o amenaçant que es mostre.
El Llop, podria dir-se que de feroç en té ben poc. Constantment acusat per uns i altres, es mostra pacífic, acovardit, mal·leable i una mica maldestre. El Gat amb botes, en canvi, és un bandoler astut que, a urpa armada, es dedica a apropiar-se de qualsevol botí amb forma de bota que es creue en el seu camí. El Porc és el supervivent del conte dels tres porquets, el porquet treballador. Ara, però, apareix vagarejant pel bosc, disposat a venjar la mort dels seus germans. Als anuncis, el Príncep es presenta com el romàntic príncep blau dels contes, rescatador de damisel·les caigudes en desgràcia. A Blancaneu li importa ben poc el seu heroi salvador perquè, acabada de ressuscitar, tota la seua atenció està posada en la taca que s’acaba de descobrir al vestit. Frankie és el representant d’una clínica de cirurgia estètica d’estètica poc convencional. La Ventafocs apareix com una veritable obsessa de la neteja. Finalment, Dràcula resulta ser un vampir que no es dedica precisament a xuclar sang.
Alumnes de 6B
La calor comença a fer-se de notar, la primavera està viva i també el nostre hort.
.jpg)
.jpg)
