Vos vaig a contar que va significar per a mi la desfilada històrica del 150 aniversari de la festa de Moros i Cristians d’Ontinyent. Ma mare i jo vam acudir juntes a la cita perquè el meu pare , el meu germà i els meus cosins, participaven en la desfilada
A l’arribar a l’avinguda de Daniel Gil vaig escoltar una veu que ens anunciava i ens cridava a participar i gaudir d’este gran esdeveniment que es celebrava al meu poble.
La desfilada va començar a les 8 de la vesprada, encapçalada com no podia ser d’altra manera pels heralds amb les banderes del Crist de la Agonia i de la Societat de Festers. A continuació van desfilar les esquadres de Bocairent i Callosa d’Ensarrià, que també han celebrat el seu 150 aniversari.
Tot seguit van aparèixer els nostres gegants. Què majestuosos i elegants!. I que diferent vore’ls ballar per esta avinguda tant ampla. Darrere seu el ball dels cavallets.
A continuació participava la soldadesca que em va agradar molt i a més a més eixien el meu pare, el meu germà i els meus cosins. Al principi al vore la seua vestimenta em va fer molta gràcia, però quan em van explicar el seu significat vaig entendre la seua importància per a la nostra festa. Després i no menys important, un membre de cada comparsa vestit am el segon vestit, portant cadascun el seu banderí.
Per l’avinguda Daniel Gil, buscant les aigües del riu Clariano baixaven la fragata Núñez de la comparsa Mariners i darrere seu la barca Almanzor de la comparsa Moros Marinos.
A continuació els Llauradors i Contrabandistes amb els seus balls respectius.
Quasi acabant, amb unes vestimentes un poc perdudes pels anys, els vestits antics de les comparses desaparegudes. Les persones majors identificaven aquells vestits i ens contaven la seua història. Anaven seguits dels fanals antics de les comparses i de festers amb farolets que representaven la també desapareguda retreta.
Darrere aparegué una carrossa amb unes dones, la gent s’alçava a aplaudir i jo veia que ales dones del meu voltant els brillaven els ulls amb llàgrimes d’alegria, jo no entenia res però la meua mare em va dir que eren les Reines de Festes i que elles van ser la representació de la dona en la festa quan no les deixaven desfilar com ara. Ara entenia perquè aquelles dones s’emocionaven.
Per acabar tancava la desfilada una carrossa amb un xiquet de cada comparsa, es a dir amb el futur de la festa acompanyat per la banda que interpretava la nostra marxa “CHIMO”
Ara esta desfilada ja forma part també de la nostra història i dels nostres records.
A l’arribar a l’avinguda de Daniel Gil vaig escoltar una veu que ens anunciava i ens cridava a participar i gaudir d’este gran esdeveniment que es celebrava al meu poble.
La desfilada va començar a les 8 de la vesprada, encapçalada com no podia ser d’altra manera pels heralds amb les banderes del Crist de la Agonia i de la Societat de Festers. A continuació van desfilar les esquadres de Bocairent i Callosa d’Ensarrià, que també han celebrat el seu 150 aniversari.
Tot seguit van aparèixer els nostres gegants. Què majestuosos i elegants!. I que diferent vore’ls ballar per esta avinguda tant ampla. Darrere seu el ball dels cavallets.
A continuació participava la soldadesca que em va agradar molt i a més a més eixien el meu pare, el meu germà i els meus cosins. Al principi al vore la seua vestimenta em va fer molta gràcia, però quan em van explicar el seu significat vaig entendre la seua importància per a la nostra festa. Després i no menys important, un membre de cada comparsa vestit am el segon vestit, portant cadascun el seu banderí.
Per l’avinguda Daniel Gil, buscant les aigües del riu Clariano baixaven la fragata Núñez de la comparsa Mariners i darrere seu la barca Almanzor de la comparsa Moros Marinos.
A continuació els Llauradors i Contrabandistes amb els seus balls respectius.
Quasi acabant, amb unes vestimentes un poc perdudes pels anys, els vestits antics de les comparses desaparegudes. Les persones majors identificaven aquells vestits i ens contaven la seua història. Anaven seguits dels fanals antics de les comparses i de festers amb farolets que representaven la també desapareguda retreta.
Darrere aparegué una carrossa amb unes dones, la gent s’alçava a aplaudir i jo veia que ales dones del meu voltant els brillaven els ulls amb llàgrimes d’alegria, jo no entenia res però la meua mare em va dir que eren les Reines de Festes i que elles van ser la representació de la dona en la festa quan no les deixaven desfilar com ara. Ara entenia perquè aquelles dones s’emocionaven.
Per acabar tancava la desfilada una carrossa amb un xiquet de cada comparsa, es a dir amb el futur de la festa acompanyat per la banda que interpretava la nostra marxa “CHIMO”
Ara esta desfilada ja forma part també de la nostra història i dels nostres records.
PAULA GANDIA PENADES
2n premi concurs de redacció mig any fester.
