dijous, 31 de març del 2011
TROBADA D'ESCOLES EN VALENCIÀ 2011. 16 D'ABRIL ATZENETA
La festa per la nostra llengua se celebrarà el proper 16 d’abril a Atzeneta d’Albaida. Es dedicarà al rondallaire Enric Valor, convertint-se en un homenatge a l’estimat escriptor valencià de Castalla. A cada centre s’està treballant una rondalla assignada, en el nostre cas: “I queixalets també”. Al nostre alumnat li està agradant molt i estan vivint-la amb molta intensitat.
Animem a tota la comunitat escolar a participar en tots els seus actes i activitats: passacarrer, taller, concerts…per omplir el poble de participants i fer d’aquest dia una multitudinària festa revindicativa plena d’entusiasme, il·lusió i alegria. Tot començarà a partir de les 16:00h de la vesprada.
Enguany, la nostra escola participarà amb dos tallers: “Imantitza’t”, on els xiquets i xiquetes podran fer-se un imant per la nevera amb personatges de les rondalles d’Enric Valor, i “Antifaç” (dut a terme per l’AMPA), on es podran elaborar carasses molt divertides. Us esperem a tots i totes.
Hi haurà una sorpresa molt important a la cercavil·la per part de l’escola. Caldrà estar atents i veure si apareix alguna novetat que ens atraga i cride l’atenció. Com que no es pot desvelar el secret fins eixe dia, caldrà que tothom s’anime a vindre a descubrir-ho.
Us esperem a tots i totes a Atzeneta d’Albaida, no podeu faltar.
dimecres, 23 de març del 2011
DESPRÉS DEL FOC
Després del foc, la cendra encara crema,
i al seu pas, no ha quedat viu ningú.
Han mort de nou les serres d'Agullent
la font Masiana i l'ermita de Sant Vicent,
la Penya Alta i l'Alt del Torrater,
el Bancal Redó, el Pla de les Vinyes i Viverets.
El barranc de Bocairent, el dels Tarongers i Masarra,
el Pla de Llobregat, el del Quincaller i la Penya Roja,
el barranc de l'Àguila,
el barranc de Palacios,
l'alt dels Carlistes, la Soterranya,
Galindo, l'Escalerola, el corral de l'Aracila,
Riello, Ponce.
Tants puntals,
llomes, alts,
plans i barrancs, han quedat orfes,
que els ulls,
quan passes pels trasquilons que ara són les sendes i camins,
no saben on mirar per no cegar-se de tanta pena.
Hem perdut molt, hem perdut tant,
que el nom del nostre poble,
en part, s'ha cremat.
Maleïts per sempre, allà on vagen,
allà on parlen, allà on visquen,
aquells que ens han cremat.
Ara són cendra,
i sobre la cendra creixerà tot nou.
Reixirà l'espígol, la pebrella i el timó,
el cepell, el romer i l'argilaga,
la coscolla i el fenoll,
després creixerà la carrasca i el pi,
el roure i l'auró,
el fleix i el llidoner,
l'om i el garrofer.
No penseu que ens han vençut,
un poble, que és poble i es sent poble,
mai es deixa véncer.
Perquè des del barranc Aspre fins a Pospelat,
passant per la Vall Seca, el Pla de Simes i Gamellons,
els Cabeços del Navarro i Tirirant,
el barranc Gran, el de Morera, Gorgorròbio i Bencenill,
l'alt de Figueroles i Sant Esteve,
el barranc de la Puríssima i el Cabeço Gran,
som poble,
i tenim com a sang l'aigua del Pou Clar,
que es transforma en artèria quan rega tota la Vall.
Hem nascut de l'horta i el secà,
vivim sobre aquesta terra
i els camps i els bancals ens han donat la seua vida.
No mirem cap endarrere, només mirem cap endavant,
però si volem seguir sent poble,
no podem deixar enrere les nostres muntanyes, barrancs i plans,
ni tots els tresors que amaguen ni els que mostren a cada pas,
Si aquesta terra tot ens ho ha donat,
si és la que ens ha vist nàixer,
tenim un deute com societat en ella.
Ara toca unir forces, treballar tots junts,
les muntanyes que ara són òrfenes,
demà seran l'ombra dels nostres fills,
l'herència dels que som ací.
DAVID GIRONES
Publicat per :
JOSEP M ANDRES
Classificat en:
CENTRE
dilluns, 7 de març del 2011
XVII TROFEU ESCACS
Durant aquest mes de febrer s'ha realitzat el XVIIé campionat d'escacs amb la participació dels centres Santa Maria, Sant Josep i CEIP Martínez Valls. En total han estat 5 equips els qui han fet possible aquesta edició, on el companyerisme i la convivència fan d'aquest joc i/o esport punt de trobada. En aquesta edició dos equips, Sant Josep A i CEIP MARTINEZ VALLS A, arribaren el dia de la final empatats i fent necessari d'una partida que donarà el guanyador. El primer lloc fou per al Martinez Valls A, en segon lloc Sant Josep A, en tercer Sant Josep B, quart Santa Maria i cinquè Martínez Valls B.
Equip CEIP MARTÍNEZ VALLS A, campió d'aquesta edició.
Publicat per :
JOSEP M ANDRES
Classificat en:
CENTRE
UN RECORD PER A LA HISTÒRIA
Vos vaig a contar que va significar per a mi la desfilada històrica del 150 aniversari de la festa de Moros i Cristians d’Ontinyent. Ma mare i jo vam acudir juntes a la cita perquè el meu pare , el meu germà i els meus cosins, participaven en la desfilada
A l’arribar a l’avinguda de Daniel Gil vaig escoltar una veu que ens anunciava i ens cridava a participar i gaudir d’este gran esdeveniment que es celebrava al meu poble.
La desfilada va començar a les 8 de la vesprada, encapçalada com no podia ser d’altra manera pels heralds amb les banderes del Crist de la Agonia i de la Societat de Festers. A continuació van desfilar les esquadres de Bocairent i Callosa d’Ensarrià, que també han celebrat el seu 150 aniversari.
Tot seguit van aparèixer els nostres gegants. Què majestuosos i elegants!. I que diferent vore’ls ballar per esta avinguda tant ampla. Darrere seu el ball dels cavallets.
A continuació participava la soldadesca que em va agradar molt i a més a més eixien el meu pare, el meu germà i els meus cosins. Al principi al vore la seua vestimenta em va fer molta gràcia, però quan em van explicar el seu significat vaig entendre la seua importància per a la nostra festa. Després i no menys important, un membre de cada comparsa vestit am el segon vestit, portant cadascun el seu banderí.
Per l’avinguda Daniel Gil, buscant les aigües del riu Clariano baixaven la fragata Núñez de la comparsa Mariners i darrere seu la barca Almanzor de la comparsa Moros Marinos.
A continuació els Llauradors i Contrabandistes amb els seus balls respectius.
Quasi acabant, amb unes vestimentes un poc perdudes pels anys, els vestits antics de les comparses desaparegudes. Les persones majors identificaven aquells vestits i ens contaven la seua història. Anaven seguits dels fanals antics de les comparses i de festers amb farolets que representaven la també desapareguda retreta.
Darrere aparegué una carrossa amb unes dones, la gent s’alçava a aplaudir i jo veia que ales dones del meu voltant els brillaven els ulls amb llàgrimes d’alegria, jo no entenia res però la meua mare em va dir que eren les Reines de Festes i que elles van ser la representació de la dona en la festa quan no les deixaven desfilar com ara. Ara entenia perquè aquelles dones s’emocionaven.
Per acabar tancava la desfilada una carrossa amb un xiquet de cada comparsa, es a dir amb el futur de la festa acompanyat per la banda que interpretava la nostra marxa “CHIMO”
Ara esta desfilada ja forma part també de la nostra història i dels nostres records.
A l’arribar a l’avinguda de Daniel Gil vaig escoltar una veu que ens anunciava i ens cridava a participar i gaudir d’este gran esdeveniment que es celebrava al meu poble.
La desfilada va començar a les 8 de la vesprada, encapçalada com no podia ser d’altra manera pels heralds amb les banderes del Crist de la Agonia i de la Societat de Festers. A continuació van desfilar les esquadres de Bocairent i Callosa d’Ensarrià, que també han celebrat el seu 150 aniversari.
Tot seguit van aparèixer els nostres gegants. Què majestuosos i elegants!. I que diferent vore’ls ballar per esta avinguda tant ampla. Darrere seu el ball dels cavallets.
A continuació participava la soldadesca que em va agradar molt i a més a més eixien el meu pare, el meu germà i els meus cosins. Al principi al vore la seua vestimenta em va fer molta gràcia, però quan em van explicar el seu significat vaig entendre la seua importància per a la nostra festa. Després i no menys important, un membre de cada comparsa vestit am el segon vestit, portant cadascun el seu banderí.
Per l’avinguda Daniel Gil, buscant les aigües del riu Clariano baixaven la fragata Núñez de la comparsa Mariners i darrere seu la barca Almanzor de la comparsa Moros Marinos.
A continuació els Llauradors i Contrabandistes amb els seus balls respectius.
Quasi acabant, amb unes vestimentes un poc perdudes pels anys, els vestits antics de les comparses desaparegudes. Les persones majors identificaven aquells vestits i ens contaven la seua història. Anaven seguits dels fanals antics de les comparses i de festers amb farolets que representaven la també desapareguda retreta.
Darrere aparegué una carrossa amb unes dones, la gent s’alçava a aplaudir i jo veia que ales dones del meu voltant els brillaven els ulls amb llàgrimes d’alegria, jo no entenia res però la meua mare em va dir que eren les Reines de Festes i que elles van ser la representació de la dona en la festa quan no les deixaven desfilar com ara. Ara entenia perquè aquelles dones s’emocionaven.
Per acabar tancava la desfilada una carrossa amb un xiquet de cada comparsa, es a dir amb el futur de la festa acompanyat per la banda que interpretava la nostra marxa “CHIMO”
Ara esta desfilada ja forma part també de la nostra història i dels nostres records.
PAULA GANDIA PENADES
2n premi concurs de redacció mig any fester.
Publicat per :
JOSEP M ANDRES
Classificat en:
CENTRE