25 DE NOVEMBRE
L’obra inesperada (amb Loles Miquel “Abril”)
Té l’art corrent per les venes per complet m’ha enganyat
Una caixa de sorpreses, qui podria esperar?
Al principi amb flors feia brillar el dia
Plena d’emoció per tanta poesia
I jo era llum en cada racó
Una jove ballarina que menejava el món
Un futur encisador el que m’esperava
Sense un clau on poder seure’s, no m’importava
Ens alimentava la nostra passió
Uns llavis candents buscant la fusió.
Ja està bé, ja estic fart d’aquesta funció
La mà marcada en la cara ha fet caure el teló
S’ha llevat la màscara que li cobria el rostre,
Ha passat de ser aquell enamorat home a representar l’obra d’aquest
Maltractador
No hi ha nit sense actuació
Faça de princesa o bruixa el final es d’acció.
No trobe el camí per on escapar
Una altra pallissa m’apagarà
L’amenaça ha sigut clara, si crides callaràs.
Arriscant tot el què em podia jugar!
Torne a tenir esperança em torne a il•lusionar.
Amb la força va aconseguir certes coses,
Actuar entre reixes a un món sense portes
I perdre tota l’estima que li vaig donar.
Jo escriuré el diàleg d’aquesta funció
La història del dia a dia, plena de tant d’amor!
On la solució per calmar un mal dia
Siga rebre la dolça carícia de qui lluita cada dia per vore’t
Feliç
Sense diàleg no hi ha funció.
andreu valor
en les nostres mans
cantaautor contestà
cantaautor contestà
