Què ve la Quarantameula…. !!!!!!!!
D’aquesta es diu que és un ésser fantàstic, de representació variada. Conten que anava per les teulades i quan localitzava una presa, llançava una pedra o teula contra la pared de la casa. D’aquesta manera, els adults es distreien i la Quarantameula entrava en casa per la finestra i s’enduia els xiquets i les xiquetes.
Alguns estudiosos l’han qualificada d’ésser monstruós, però també és cert que aquesta figura, a cada comarca ha pogut adoptar diverses representacions. Adopta forma de gat, d’ací el seu nom, de gata maula, i el nom de quaranta, en referència a totes les vegades que poden aparéixer les forces del mal. També pot representar-se en forma de caragol.
Volem agrair a les artistes i a les famílies l’ajuda, suport i recolzament que han realitzat per portar endavant aquesta festa que tant hem gaudit. Moltes gràcies!!!!!
Emocions, sentiments…
Què bé! Vaig pensar quan em van dir que anava a fer de ratolí Peris en el 5é Aplec de Gegants i Cabets. Però tot es va fastidiar, quan pocs dies abans ja estava malalta a casa.
Ja m’ho imagine: els cabets de totes les escoles desfil•lant pel carrer, la dolçaina i el tabal tocant les cançons del ball, els cabets de veritat desfilant…
M’haguera agradat no estar malalta però…bo! Encara que vaig recuperar l’ànima, quan el meu cosí Mario m’ho va contar tot.
Veure els Cabets m’haguera encantat: el Rei, Popeie, Ros, Negre, Gros, Barret Verd, Tricorni i Dues cares. També els gegants reis cristians, els moros i el jueus, perquè haguera sentit molta alegria.
Maria Montés 6é
El dia de l’Aplec dels Gegants i Cabets, m’ho vaig passar molt bé. Primer, es vam reunir a la porta de la glorieta, i després d’una estona vam començar.
Jo portava el gegant de la meua escola “La Quarantameula”, junt a quatre amics més. Durant el recorregut, anàvem rellevant-se’l. A mi se’n va fer llarg, perquè es vam aturar massa vegades.
Quan vam acabar a l’Ajuntament, ens van donar un quadre de fang amb cabets dibuixats, per penjar-lo a l’escola. Ens vam esperar allí per portar els cabets a l’escola, però al final no ho vam fer. Eixe dia m’ho vaig passar genial!
Esther Revert 6é
El primer any de l’Aplec de Gegants i Cabets va ser el 1994. Jo realment el primer que vaig veure va ser fa cinc anys amb els meus cosins i el meus oncles, i em va agradar molt. La experiència que vaig tindre, sobretot, era que desfilaven gegants i cabets de molts pobles. Em va impresionar molt veure gegants de tres metres d’alçada. Enguany, encara que he gaudit més perquè he eixit amb els meus amics acompanyant a la Quarantameula i fent un recorregut pel carrer Major, repartint papers on s’explicava que era. Després del trajecte, ens vam anar a fer una foto amb el director de l’escola i alguns mestres.
Mario Casanova 6é
El 31 d’octubre pel matí en el poble d’Ontinyent es va celebrar el cinqué Aplec de Gegants i Cabets. Entre molta gent, xirimiters i percusionistes destacaven uns gegants i uns cabets. Després d’estar tots reunits a la plaça de la Concepció, va començar la gran desfilada.
Els primers que van eixir anaven disfressats de xiquets gegants en un tricicles també gegants i es comportaven com xicotets: tirant petards, globus, fent com si xafaren a la gent…eixos em van agradar moltíssim. La gent sols feia que aplaudir.
Darrere d’aquests van començar a desfilar tots els col•legis, com comprendreu els que més em van cridar l’atenció estaven portats pels meus companys/es que eren els cabets i gegant del meu col•legi: Martínez Valls.
També em van cridar l’atenció uns amb el cap molt xicotets, molt alts i prims. I també van eixir molts més. Eixa va ser per a mi la millor desfilada.
Al final del recorregut vam anar tots a la plaça de l’Ajuntament per a fer un ball d’acomiadament fins al proper aplec.
Rafa Cabanes 6é
