-->
EL
MISTERI IMPERFECT
Tot
començà un dia d’estiu, jo era una noia anomenada Alba i tenia una
germana menuda, la Flora. Ma mare deia que tenia una gran
habilitat per a fer manualitats amb paper cartró… ,tenia 12 anys, i viva a Nàpols, una ciutat d'Itàlia. M’agradaven certes coses, però
principalment el que més era saber informació de fa
molt de temps, perquè era com si jo fora allí. Ara mateix, em
fascinava el món de l'edat antiga i la prehistòrica. En resum, el que
us volia dir era que un dia vaig somiar una cosa fascinant, però no
certa, vaig somiar que estava en aquella època en Pompeia, va ser
espectacular. Eren les onze del matí i jo no hi tenia res que fer i
se'm va ocórrer una idea que volia començar-la però ara mateix,
vaig pensar
anar a la biblioteca a veure llibres o diaris que parlaren de
Pompeia. Seguidament, vaig anar a la biblioteca i vaig veure una
quantitat de llibres per llegir, però jo des de un primer moment
s’havia quin llibre volia, el del meu besavi. Ma mare m’havia
parlat d’ell moltes vegades i que tenia un misteri amagat (era si a
la actualitat podríem tornar temps enrere i saber amb quins mitjants podrien salvar la ciutat on viva el meu besavi Pompeia) però no hi
havia persona que havia desxifrat el missatge, tenia un poc
d’intriga, perquè tenia clar que amb totes les coses que m’havia
contat ma mare podria resoldre'l segur o això creia jo. A l'endemà,
ma mare m’havia dit que em deixaria tot el temps que jo volguera
per poder llegir el llibre. A l'enfondem esperava per fi començar a
llegir i llegir,i quan va arribar l’hora de sopar estava molt
trista perquè jo em creia possible de resoldre'l i em vaig posar
molt pesada perquè ni jo m’ho creia i ma mare no parava de
repetir-me que potser el meus fills o la meva germana menuda ho
resoldria però això em posava encara més trista, volia ser
jo qui ho resolguera. Per la nit estava tant trista que me'n vaig
anar al llit el més prompte possible. No podia dormir plorava ma
mare va entrar a consolar-me però no va poder. Poc a poc , hem vaig
adormir i no s’imagineu el vaig somiar! Sí, vaig aparèixer quan
el meu besavi escrivia el seu diari. A Pompeia hi havia un volcà
enorme però deien que estava inactiu des de feia anys. El volcà
va entrar en erupció i la majoria de la gent va quedar petrificada
per lava i alguns van poder fugir pel mar. Aquest va ser el meu
somni.
Jo
com totes les nits me n'anava a dormir i quan dormia apareixia allí a
Pompeia, aquella nit no va ser com les altres, aquesta va ser la nit
de l'accident. Ho tenia tot pensat aleshores, vaig posar una carta
a la cartera de el meu besavi i així ell que sabria com funciona
aquesta època trobaria alguna solució per salvar a tots els habitants. Al despertar-me vaig veure en Internet que Pompeia seguia
tal i com havia quedat, però jo dins del meu cor notava que seguia
viva. I si algun dia esteu avorrits podeu preguntar als avis de
segur que alguna història bonica i agradable us contaran. Mai no digau
que una data no és important perquè en realitat cada data té una
història, en ve de estar trista vaig sentir la sensació de haver
ajudat i com que a la vida real no s’havia salvat jo sempre tenia
la sensació.
Marina García 6é A
