La sensació d’estar a fosques ens produïa emoció, ja que anàvem a veure poc a poc sorpresas molt boniques. Una vegada els nostres ulls anaven acostumant-se a l’absència de llum, podíem anar veient coses de fora.
Era màgia pura, com podien entrar totes aquelles imatges i nosaltres poder veure-les? Allò que més ens va emocionar va ser quan els nostres companys i companyes van eixir al pati, els veiem reflexats al sostre saludant-nos, i cap per avall. Bocabadats ens vam quedar!!!
Tant contents estàvem que vam convidar a tot el centre a veure allò que tant ens havia agradat, i clar, que la sorpresa per la resta de xiquets i xiquetes també va ser molt gran.