Aquest
matí hem arribat a escola més guapes que de costum: vestides de pastoretes i
pastorets amb la pandereta baix del braç.
I ho hem fet tan bé, que fins i tot l’oratge ens ha donat un respir per a
poder visitar les cases dels-les nostres companyes i vore els motius nadalencs
que les decoraven.
Hem tornat a la classe i hem ballat, cantat, i jugat.
Després de dinar hem anat al pati de primària. Ve Jacobo! L’esperem amb molt de nerviosisme. Pensem i
pensem si hem fet alguna cosa malament que ell haja pogut vore, però es veu que
no! O es que li ha agradat molt la nadala que li hem cantat? Perquè ens ha donat un regal i hem anat
ràpidament a classe per a obrir-lo.
Ja a classe hem escoltat els ritmes que l’acompanyen i... Hem vist una bústia entrar!
Venia a per les cartes. Ell li les porta als Reis Mags!
Tots i
totes contentes! Fins i tot les mestres. Elles començaven la setmana amb molta
tristor. Elles no ho deien, però el seu somriure no era el de costum.
No sé qui, que mana, però vol que a la nostra escola no vinguen tots i totes
les que vullguen. Jo no ho entenc molt bé, però veig que les nostres mares i
pares volen la nostra escola tal i com és, perquè tan prompte s’han enterat, no
paren de dir a altres pares i mares que signen, que volen al Martínez Valls
així, i que no consentiran que altres xiquets i xiquetes no puguen accedir a l’ensenyament
públic i en valencià. No paren de demanar unes fulles que jo també he portat a
casa i que el dia 23 de 19-20 hores de la vesprada hem de tornar al centre.
Sé que estan contentes per la mobilització que en un tres i no res s’ha fet:
mestres, pares i mares, equip directiu ... Tots i totes s’han reunit, i han proposat,
i han escrit, i han dialogat... I clar, en totes les reunions han estat Tudi,
Desi i Eli: final de trimestre= hores i hores...
Acció-reacció: “Tot el que bé comença, bé acaba”
La gran família del Martínez Valls vos desitgem “Bon Nadal”
