És el que cridavent els personatges de polseres vermelles, la que jo porte és blanca. Estic molt emocionat i vull donar-vos les gràcies a tots i a totes per la gran quantitat de mostres de suport, ànim i amistat que estic reben. He de dir-vos que encara que estic un poc fastidiat amb la cama en alt, m'ajuden a passar el millor possible la meua estada a l'hospital, les vostres telefonades, les visites d'amics i familiars, dels pallassos, de l'encarregada de la biblioteca i encara que no ho cregueu, d'una mestra que volia donar-me classes de suport de mate o cone. Li he dit que acabat d'operar no estava per eixes cosses i que per això ja tinc a la meua mestra Encarna.
Molt prompte estaré novament amb tots vosaltres per contar-vos la meua pel·lícula, així que...
Claqueta, llums, càmera, acció!
Enric Martí i Sàez 6é A
