Hola mamà, saps què?
Què passa, LLúcia?
Hui al col·legi m'han contat una història increïble.
Tan increïble és? De què tracta eixa història?
Mamà, és d'una illa que està a l'Oceà Pacífic i, sens dubte, el que va ocórrer allí, ens podria passar a tots si no ens n'adonem que hem de tindre cura amb el planeta.
Què interessant Llúcia, segueix, segueix…
Bé, doncs es tracta de l'Illa de Pasqua, l'has sentit anomenar tu, mamà?
Clar que sí filla, és la que té unes estàtues molt grans que miren al mar i diuen que les van fer uns extraterrestres, no?
Bo sí, eixa és una altra versió de la història però a nosaltres ens han contat una un poc més interessant, te la conte?
Sí, si, comença que estic molt intrigada.
Comença així:
L'illa de Pasqua o “Rapa Nui” significa
o , es troba a l'Oceà Pacífic, entre Xile i Tahití i té al voltant de 388 km. quadrats. És molt xicoteta però no obstant això és un exemple clar del que podria passar-li al nostre planeta. Doncs, pareix ser que allí vivien unes persones que formaven pobles o tribus: els Rapanui. Tenien recursos per a viure molt bé, cultius, caça, vegetació abundant,…. Però aquestos habitants es dedicaren a construir unes grans figures de pedra anomenades ELS MOAIS, que simbolitzaven les icones de la seua religió.
Per a poder transportar aquestos gegants als altars de cada tribu, no tenien altra opció que talar els arbres per a fer una mena de carros de corró (carretó, cilindre) i degut a tanta obsessió, es va produir, segons investigacions actuals, la gran desforestació que, junt a l'augment desmesurat de la població, va portar a una situació de guerres entre les tribus amb la destrucció dels altars cerimonials i l'abandonament de les canteres on es feien ELS MOA
ES UN AVÍS PER AL MÓN ACTUAL, MAMÀ.
HEM DE LLUITAR PERQUÈ NO ENS PASSE EL MATEIX A LA NOSTRA TERRA.
Els natius van haver de començar a viure a les coves i, com que era una illa d'on no es podia eixir, igual que el nostre planeta, a poc a poc van veure reduïts els seus recursos alimentaris i, fins i tot, es diu que van arribar al canibalisme.
Estudis botànics que es realitzaren al segle XX de les plantes que hi ha ara a l'illa de Pasqua, han inventariat tan sols 48 espècies autòctones, encara que, s'ha demostrat, que Pasqua no va ser una terra estèril sinó un bosc subtropical d'arbres alts i arbustos llenyosos.
Thomas Malthus en “El ensayo sobre el principio de la población”, va afirmar que la capacitat del creixement de la població, és molt més gran que la capacitat de la terra per a produir aliments per a l'home.
Saps mamà el que més va espantar els primers exploradors de l'illa de Pasqua, que van veure la misèria i les guerres que estaven produint-se?
Doncs, va ser l'evidència de què una societat que, alguna vegada va ser pròspera, a poc a poc estava desapareixent, degut tot a la crisi mediambiental que ells mateix havien provocat. Per tota l'illa hi havien més de 600 estàtues de pedra, amb altures fins a 22 metres, i moltes que no es van arribar a acabar, les quals van deixar a les canteres degut a la completa desforestació de l'illa. Sense arbres, amb problemes d'erosió i sense canoes per a poder pescar, els rapanui estaven atrapats en eixe lloc tan remot.
EL DESTÍ DE L'ILLA DE PÀSQUA TÉ TAMBÉ IMPLICACIONS MÉS PROFUNDES.
COM L'ILLA DE PASQUA, LA TERRA TÉ RECURSOS MOLT LIMITATS PER MANTINDRE LA SOCIETAT HUMANA I SUPORTAR LES SEUES EXIGÈNCIES.
COM ELS HABITANTS DE L'ILLA, LA POBLACIÓ HUMANA NO TE MITJOS D'ESCAP.
Quina història més exemplar, Llúcia.
Sí mamà, per això hem de prendre consciència de totes les coses bones que podem fer per la nostra terra i cridar molt fort:
¡ VALOREM EL QUE TENIM !
- CUIDEM EL PLANETA -
Perquè és l'únic que ens dona de menjar i les conseqüències de fer malbé el medi ambient ens afecte, als nostres fills, als nostres néts i el futur dels nous éssers vius. darrere.
COMISSIÓ MEDI AMBIENT AMPA
