Un dia jo, Carmen, vaig plantar un pi a la vora d'una muntanya per a que creixera. Aquest pi me'l van donar al col·legi Martínez Valls, quan jo era menuda i anava a infantil. El vaig plantar en la caseta dels meus oncles. Tots els dies quan anava a dormir i a passar el dia a la caseta dels meus oncles anava a veure el meu pi.
A partir d'aquell dia que em va plantar la xiqueta, vaig créixer com Carmen va desitjar. Vaig fer molts amics i en van créixer les arrels, tots els dies ella venia a veure'm i jo em posava molt content perquè jo sabia que la xiqueta em volia molt.
Carmen en va posar un cercle de pedres de colors al voltant del tronc. El seu oncle venia de vegades a llevar-e les brossetes que tenia al voltant.
La meua il·lusió va ser que uns pardalets tots els dies venien a visitar-me i van decidir fer el niu en la meua copa. Jo em vaig posar molt content i també els hi donaria agulletes de les meues branques per fer el niu dels pardalets.
El terrible dia va vindre, quan vaig veure unes coses roges i grogues, eren flames!!!
Jo veia quan els animalets corrien per fugir, però com jo no podia menejar-me'n en vaig posar trist. Perquè jo sabia que eixe dia anava acabar-se tot el que havia passat. Tots els meus amics pinets, carrasquetes jo veia com es cremaven i donava molta llàstima les coses que havien passat entre nosaltres. Els pardalets que tenia jo en la meua copa els hi vaig dir que se n'anaren en els pardalets que havien nascut, però que no es preocuparen que no anava a passar-me res perquè l'oncle de Carmen llevava les brossetes i no anava a cremar-me.
El foc cada vegada anava arrimant-se més i vaig veure un grup de persones en rames, un d'ells era l'oncle de Carmen, hi havia demanat ajuda i van estar lluitant perquè el foc no acabara en mi ni en els meus amics. Em vaig donar compte en la sort que hi havia tingut, però de totes les maneres dóna molta llàstima veure que tot al meu voltant està de color negre.
Espere que a partir d'ara vinga gent per plantar pins i carrasques al voltant i que tornen els animalets que se'n van anar. Els pardalets van tornar a la meua copa. I Carmen venia a visitar-me i a arreglar-me les branques que tenia un poc cremades. Però m'alegre que no m'haja passat res!
CARMEN HUERTA GISBERT 5è A
