PRESENTACIÓ
L’ésser humà sempre ha sentit la necessitat, com a individu social que és, d’expressar i compartir, d’alguna manera, els seus sentiments, les seues emocions i inquietuds i, què millor que servir-se’n d’una manifestació cultural tan antiga i, alhora, tan actual com és el teatre, per a satisfer eixa necessitat.
Si a açò li afegim l’afició - o la temptació, almenys – que tothom ha experimentat alguna vegada, de disfressar-se, de transformar-se en altres personatges, representar històries fantàstiques o recrear mons passats o futurs…aleshores no cal parlar-ne més: queda totalment justificada la importància que la Humanitat li ha atorgat ara i sempre a aquest art.
I no sols això, sinó que la capacitat de dramatitzar les diferents situacions de la vida és una qualitat pròpia del ser humà, no més cal donar una ullada a la Història: des dels antics rituals sagrats dels primers pobladors de la Terra, passant pels grecs, creadors del teatre modern, sense deixar de banda les antigues civilitzacions d’Àsia, la Xina, el Japó, l’Índia, els inques i els asteques… fins arribar als alumnes del Martínez Valls.
O és que els nostres xiquets i xiquetes no són autèntics actors i actrius quasi des de que van començar a caminar?
Qui d’ells o d’elles no s’ha passejat casa calçat amb uns tacons o unes sabates més grans que ells i enfonsats en una roba escorcollada dels armaris dels pares?
Quants no han desmantellat la cuina de cassoles i perols, culleres i cullerots transformats en “ atrezzo” d’una improvisada obra teatral?
I què dir de l’escola? , el lloc idoni on, mitjançant la dramatització, els alumnes més extrovertits es troben “ com peix en l’aigua “ i els més tímids perden la por i descobrixen el seu ric món interior…
Durant estos dies, els i les alumnes del Martínez Valls es transformaran màgicament en granotes; despertaran a la primavera com fa una papallona; participaran d’una gran festa amb els animals del zoo; interactuaran amb el personatges d’un conte o salvaran Gratacelònia d’enfonsar-se en l’obscuritat dels gratacels. A més a més, els més majors viatjaran en el temps fins als anys de la seua infantesa, canviaran de pentinat no massa convençuts del resultat, però es posaran una manta que els farà somiar… o formaran part d’una comunitat de veïns que acaba “com el rosari de l’Aurora”, o siga, tots barallats.
I, finalment, donar-vos la notícia que estrenem Sala de Teatre!, un nou escenari, una esplèndida sonorització… un espai de fantasia, esperem, que anirà transformant-se al temps que les situacions i els personatges. Sols un prec: perdoneu les errades dels actors i actrius, posar a punt la sala, buscar temps i lloc per a assajar però també continuar la marxa diària de la classe… HA ESTAT UNA AUTÈNTICA BOGERIA! Però açò també forma part de la màgia del teatre.
Què ho passeu bé i que comence l’espectacle!
LA COMISSIÓ ORGANITZADORA
