No fa massa, les Mestres em van dur l’aula
de teatre. Allí estava una dona que li deien Pilar i un xic que li deien Jose
Maria. Em parlaven de música, i tocava un instrument. Ah! Si! Deien alguna cosa
de l’home de l’escola i d’un altre del parc mestre Ferrero. Eixa vesprada ho
vaig passar molt bé.
Al cap d’uns dies la mestra em va contar
que per la vesprada compartiria el temps amb els xiquets i xiquetes de les altres
classes, estaria en ella i altra mestra. Jo estava un poc nerviosa. Un
cercle de color, que és un collar i porta el meu nom. Les mestres entren a
classe i diuen el color. Jo m’alce i done la ma als del mateix color que jo i
me’n vaig... O no! Hui he estat a la meua classe.
Quina sorpresa el primer dia! Estàvem tots i totes junts: 3, 4 i 5 anys... Això si tots amb el
mateix color:) A moltes només les coneixia de vore-les al pati, ara
ja són amigues meues. Aquesta activitat la fem tots els dilluns i em dona molta
alegria.
Estic aprenent moltes coses, entre elles que no era un home de l’escola,
era el músic Martínez Valls, com s’anomena la meua escola. L’altre no era un
parc, és el Mestre Ferrero que també és d’ací. Cada dilluns fem una activitat
diferent, amb amics i amigues d’altres edats: escolte música, aprenc termes
musicals, noves tècniques plàstiques...
Les mestres ho tenen que anotar tot,
les escolte parlar i diuen coses com:
“Els
xiquets i xiquetes han de ser protagonistes del seu aprenentatge, han d’assumir
nous reptes i han d’ajudar-se mútuament per cercar solucions als problemes. Han
d’aprendre a compartir i col·laborar; a treballar en equip. El joc és part
integral de l’aprenentatge. Els hem de facilitar entorns rics que els permeten
viure noves i enriquidores experiències, en les quals puguen manipular,
canviar, interpretar, observar, reflexionar...
Diuen moltes
coses més, totes raríssimes... Jo no les entenc però em fa igual: segur que
quan siga major ho entendré, i recordaré aquestes vesprades tan divertides.
PREMI
SAMBORI 2014 
